miércoles, 18 de mayo de 2016

Rondaies


Qualcant per Mercadal
«Açò era una senyora estrangera, del nord, que va voler donar un passeig a cavall per Mercadal, i sa gent del poble a qui va demanar, li van indicar el lloc del Peu del Toro. Allà hi havia l'amo que ensellava dos cavalls i fent-se entendre amb senyes, perquè aquell no havia sortit mai de s'illa i no entenia gaire es castellà,  tot d'una se li va oferir per fer una volta qualcant. Sa senyora anava amb uns faldons llargs i cap de ses dues selles dels cavalls eren per anar d'amazona, amb ses dues cames a un costat, però no li va importar. Amb açò que posa es peu esquerre a l'estrep i alça s'altra cama per pujar -amb l'amo devora per si havia de menester ajuda, però ho va fer tota sola- i resulta que no duia bragues. Un cop asseguda li diu a l'amo: "¿Ha visto usted mi ligeresa? " i l'amo li respon en menorquí: “A Mercadal n'hi deim sa fufa”». 
Cabalgando por Mercadal
«Esto era una señora extranjera, del norte, que quiso dar un paseo a caballo por Mercadal, y la gente del pueblo a quien le pidió, le indicaron el predio del Peu del Toro (Pie del Toro). Allí estaba el campesino que ensillaba dos caballos y entendiéndose con señas, porqué este no había salido nunca de la isla y no entendía muy bien el castellano, se le ofreció para dar una vuelta cabalgando. La señora iba con unos faldones largos y ninguna de las dos sillas de los caballos eran para ir de amazona, con las dos piernas a un lado, pero no le importó. Así que pone el pie izquierdo en el estribo y alza la otra pierna para subir -con el campesino cerca por si necesitaba ayuda, pero lo hizo sola- y resulta que no llevaba bragas. Una vez sentada le dice al campesino: “¿Ha visto usted mi ligeresa?”, y el campesino le responde: “En Mercadal le llamamos la fufa (vulva)” ».

S'homo comanda Es matrimoni anava tan avingut... com molts d'altres. S'homo era un mesquinet, un cagarul·lo; sa dona ferma i resolta. Qüestionejant una vegada, van embarrar es ferro; s'homo alçà es gall, i sa dona, amb un esclafit, el féu anar de turmellons davall sa taula. I davall sa taula s'arrufà, per por de pitjor. A sa dona li passà sa fúria, i li digué: - Alça't, homo; surt d'aquí davall. - No vull sortir!... - Si colcú entràs, què diria?... Surt, homo. - Dic que no vull sortir!... Som s'homo, i comand!... El hombre manda El matrimonio iba bien avenido… como muchos otros. El hombre era un pobrecillo, un cagón; la mujer firme y resuelta.
Peleándose una vez, se engancharon, el hombre alzó la voz, y la mujer, con un estallido, lo hizo ir a trompicones debajo de la mesa. Y debajo de la mesa se encogió, por miedo de que fuera a peor. A la mujer se le pasó la furia, y le dijo: - Levántate, hombre; sal de aquí debajo. - ¡No quiero salir!...   - Si alguien entrase,¿que diría?… Sal, hombre. - ¡Digo que no quiero salir!… Soy el hombre, ¡y mando!...1
1. Camps Mercadal, F. (1986). Folklore menorquí de la pagesia. Tom II. (p. 17) Institut Menorquí d'Estudis. Maó.