miércoles, 27 de abril de 2016

Palabras,frases hechas y expresiones (B)


Palabra/expresión
Traducción literal
Significado
Bada enfora i cauràs a prop.

Si te distraes con lo que está lejos, caerás con lo que está cerca.
Badall mai ment: son, vessa o talent, o mal d’enamorament

Un bostezo nunca miente: sueño, pereza, hambre o mal de amores.
Badar

Despistarse
Bagues
Lazos
Herramienta que se utiliza para ir a cazar
Baixamar
Bajamar
Puerto de Maó
Bajanada
Sandez
Tontería, locura.
Baldritxa

Gaviota de cabeza negra
Baldufa
Peonza
Banyadura
¿?
Humedad
Barrabam/barragam
¿?
Barbilla
Barraca

Casa pequeña y rústica
Barriola

Barriga voluminosa
Basca
¿?
Bochorno
Batall

Palabrota
Beca
Boina
Gorra, especialment formada per dos trossos de drap rectangular units per tres costats
Becar
¿?
Dormir
Becoll

Pescuezo
Bena (Femení de be)

Femenino de oveja
Berenar
¿?
Desayunar/desayuno
Bereneta

Merienda
Besada en pipius
Beso de pajaro
Es un beso especial. Una persona agarra por las mejillas a la otra persona y le da un beso.
Bessons
Gemelos
Cinturón   en el cual se ponen cañas para cazar.
Bestiar jove té juguera.
Ganado joven tiene ganas de jugar.
Hace referencia a que los jóvenes se lo toman todo a broma.
Beurada
Bebederos
Abrevadero. Lugar donde beben los animales.
Beure com un clot.
Beber como un hoyo
Persona que bebe mucho.
Bidoix (“Ull bidoix”: ull girat)
Ojo bisojo
Estrabismo
Bigall

Persona alta y corpulenta (Podría tratarse de la traducción de “Big guy”)
Blat d’indi

Maíz
Boinder

Balcón acristalado (anglicismo que proviene de “bow-window”)
Bon ball tenim.
Buen baile tenemos
Expresado de manera sentenciosa cuando estamos en una situación comprometida o hablamos de una persona que tiene muchos problemas
Bona excusa té es malalt.
Buena excusa tiene el enfermo
Cuando a una persona se le piden explicaciones de alguno de sus actos, y encuentra la manera de desviar la atención hacia otro asunto, de manera que él no sea responsable
Bondrell

Trozo   de pan
Bordell
Burdel
Desorden
Borinar
Moverse
Bòtil
¿?
Botella
Bouer

Boyera
Braçoleta o barcerola

Brazalete
Bragues
¿?
Bragas
Brou

Cocido
Budonya

Chichón
Bufar amb es brou fred.
Soplar con el caldo frío.
Se dice de una persona que quiere aparentar un estatus que no tiene. Por este motivo, aunque tenga la taza de caldo fría, sopla aparentando que está caliente.
Bujot
¿?
Mal vestido, Hombre ridículo e informal
Buldrafa

Manta larga o corta que adorna la parte trasera un caballo
Burcany
Tija
Se refiere a la tija de una flor
Burdell
Burdel
Cuando el algún sitio hay mucho desorden, cosas por en medio, trastos, etc.

1 comentario:

  1. *barragam: barregam, barram, barramenta, les barres
    BALDRITXA f. || 1. Aucell palmípede de la família de les procel·làrides: Puffinus cinereus (Men.); cast. fardela. Habita per la vorera de la mar.
    || 2. Aucell de la família de les procel·làrides: Puffinus anglorum (Men.); cast. pufino de Escocia. Habita sempre a la vorera de la mar i s'alimenta de peixos, que agafa capbussant-se dins l'aigua.
    || 3. Aucell palmípede de la família de les làrides: Larus ridibundus i Larus melanocephalus (Men.); cast. gaviota de cabeza negra.
    || 4. met. Dona deshonesta (Ciutadella).
    Fon.: bəɫdɾíʧə (Ciutadella).
    Sinòn.: || 1: baldriga;— || 2: baldriga petita, guai-guai, virot.

    Besada AMB pipius

    *beurada: abeurada

    GUALDRAPA f.
    Peça de tela que protegeix i adorna la gropa d'una cavalcadura; cast. gualdrapa. Ne pugue aportar gualdrapa de vallut, doc. a. 1565 (Hist. Sóller, i, 861). Gualdrapa de cavall de ratina vermella ab dibuixos, doc. a. 1774 (Aguiló Dicc.).
    Var. form. dial.: buldrafa.
    Fon.: gwəɫðɾápə (Barc.); gwaɫðɾápa (Val.); buɫðɾáfə (Men.).
    Etim.: de l'it. gualdrappa

    BIDOIX
    a) Ull de bidoix: ull girat o que mira de través (Ciutadella). «¡Quin ull de bidoix!» ho diuen en to humorístic-afectuós quan un infant mira de coa d'ull (Mall.).—b) Mà de bidoix: mà manxola, sense habilitat, que deixa caure les coses (Ciutadella).
    Fon.: biðóʃ (Menorca).
    Etim.: sembla venir del cast. bisojo, ‘ull girat’.

    BOÍNDER m. Balcó tancat de vidrieres pels tres costats (Men.); cast. mirador.
    Fon.: buíndəɾ o buíndi (Menorca).
    Etim.: de l'angl. bow-window, mat. sign.

    BOVER o BOUER m. || 1. Navegant d'una barca del bou. || 2. Barca que pesca al bou (St. Feliu de G.).

    BRUNDELL (o bundrell i mundrell). m.
    Crostó, tros de pa en el qual predomina la crosta (Men.); cast. mendrugo. Planye un bundrell de pa | es sa més gran heretgia, Ballester Xèx.
    Fon.: bɾundéʎ o bundɾéʎ (Menorca); mundɾéʎ (Maó).
    Etim.: brundell és evidentment germà del provençal broundel, ‘crostó’, que P. Barbier posa amb altres formes provençals i franceses com a derivat de brŭnda, ‘branca’, ‘banya de cervo’ (cfr. Rev. Dial. Rom. iv, 80).

    BUJOT m. || 1. Figurota d'home o de dona, feta de palla o de pedaços i revestida de roba, que serveix per fer por als ocells i evitar que facin mal als sembrats o a la fruita (Menorca); cast. espantajo. Fadrina qui du morena | ben gandosa deu estar, | amb un bon bony a s'esquena, | just un bujot de favar, cançó pop. Men. (ap. Ferrer Cançon. 128).
    || 2. Figurota d'home o dona, feta de palla i revestida de roba, que el dissabte de Pasqua és penjada enmig d'una plaça i li tiren trets d'escopeta fins que li peguen foc (Ciutadella); cast. pelele.
    || 3. Home o dona mal vestit, amb una roba massa gran o rompuda (Men).
    || 4. Persona beneitota, inútil (Men.); cast. pelele.
    || 5. Persona que sempre va de berbes, que fa riure la gent (Ciutadella).
    || 6. Menjada de fruita que la gent jove anava a fer el dissabte de Sant Joan (Inca)
    || 7. Herba de camp que s'estén per la terra, de fulles petitonetes llargues i flors de color moradenc (Ariany). V. bugiot, || 2.
    Fon.: buʒɔ̞́t (Mallorca, Menorca).
    Etim.: variant de bugiot.

    bOrdell

    ResponderEliminar