“Sa nuvia
d'Algendar”
|
“La novia de
Algenda”
|
lletra original
|
letra original
|
Sa nuvia d'Algendar avui és en terra,
demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi.
Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa
bruixa mentre se n'anava cantant:
Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra, demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar
|
La novia de Algendar
hoy está en tierra, mañana estará
en el mar:
hoy come capós y gallinas,
mañana comerá sardinas
al lado del mar.
Todos aplaudieron: el Heredero le
ofreció un cántaro de vino.
Bebed, bebed, ahora que podeis
-dijo la bruja mientras se iba cantando:
la novia de Algendar
hoy está en tierra, mañana estará
en el mar:
Hoy come capós y gallinas,
Mañana comerá sardinas
Al lado del mar
|
“Lo
vinyoler i lo cavaller”
|
“El “viñero”
y el caballero”
|
lletra original
|
letra original
|
Hi havia
un vellet
que ne
tenia una filla
i no la
deixava anar
amb ningú
de dins sa vila.
Però la
deixava anar
tota sola
dins sa vinya
i darrere
ella hi 'nava
es qui més
bé la volia.
El jove,
seguint-li el pas
de vista
ja la perdia
i va
encontrar el vellet
que cavava
dins sa vinya:
-Vos
vellet, lo bon vellet
heu vista
passar una nina?
- No, per
cert, lo cavaller
que la
feina me dolia.
Cent
lliures donaré jo
al que me
mostràs sa vinya
i altres
cent ne donaré
a n'es qui
em mostri sa nina.
- Si és
així, lo cavaller
mirau-la,
allà està adormida
a sa
sombra d’aquell pomer
dins es
rincó de sa vinya.
Vengo a
decirvos, Leonor,
mi corazón
por vos pena
por vos
suspira y enferma
y por vos
quema de amor
- Cavaller
vostres raons
jo no les
escoltaré gaire
que són
com los vents o l’aire
i volen
com es coloms.
Tu aniràs
molt ben vestida
de
damassos i brodats,
i d’un
príncep seràs digne
quant a mi
m’haràs gustat.
-
Aneu-vos-ne, si vos plau,
jo també
me n’aniré,
perquè una
dona de bé
sempre
conserva sa pau.
Pare som
determinada
i me'n
vull anar d’aquí
perquè
tenc l’amor posada
en aquest
món prop veí
|
Había un viejecito
que tenía una hija
y no la dejaba ir
con nadie de la villa.
Pero la dejaba ir
sola al huerto
y tras ella siempre iban
los que más bien la querían.
El joven siguiéndole el paso
Ya de vista la perdía
y se encontró al viejecito
que cavava en el huerto:
Usted viejecito, buen viejecito,
¿Ha visto pasar una niña?
No, por cierto, caballero,
el trabajo me dolía.
Cien libras yo le daré
si me enseña usted su huerto
y otros cien regalaré
a quien me enseñe la niña
Si es así, caballero,
mire-la, allí está dormida
En la sombra de aquel manzano
dentro del rincón del huerto.
Vengo a deciros, Leonor,
mi corazón por vos pena
por vos suspira y enferma
y por vos quema de amor
Caballero, sus razones
yo no las escucharé mucho
que son como los vientos o el aire
y vuelan como las palomas.
Tu irás muy bien vestida
con adornos y brodados,
y de un príncipe serás digna,
cuando a mí me habrás gustado.
Iros, por favor,
yo también me iré
porque una mujer de bien
siempre conserva la paz.
Papá soy determinada
y me quiero ir de aquí
Porque estoy enamorada
del vecino que ayer ví
|
“Enamorat
i al·lota”
|
“Enamorado y
chica”
|
lletra original
|
letra original
|
Si tu te
fas la lluna,
la lluna
del cel blau,
jo me faré
el núvol
i et
vendré a tapar.
Si tu te
fas el núvol
i me véns
a tapar
jo me faré
l'arena,
l'arena de
la mar.
Si tu te
fas l'arena,
l'arena de
la mar,
jo me faré
l'ona
i et
vindré a besar.
Si tu te
fas l'ona
i me véns
a besar,
jo me faré
la llebre,
la llebre d'un camp gran.
Si tu te
fas la llebre,
la llebre
d'un camp gran,
jo em faré
caçador
i t'aniré
caçant.
Si tu et
fas caçador
i m'has
d'anar caçant,
jo me faré
la rosa,
rosa del
roser blanc.
Si tu te
fas la rosa,
rosa del
roser blanc,
jo me faré
l'abella
i t'aniré
picant.
Si tu te
fas l'abella
i m'has
d'anar picant
jo me faré
la monja,
monja del
convent sant.
Si tu te
fas la monja,
monja del
convent sant,
llavors jo
em faré frare
t'he
d'anar confessant.
Si tu
t'has de fer frare
per
'nar-me a confessar
val més
que mos casem
i hem
acabat de penar
|
Si tu te haces la luna,
la luna del cielo azul,
yo me haré una nube
y te vendré a tapar.
Si tu te haces la nube
y me vienes a tapar
yo me haré la arena
la arena del mar.
Si tu te haces la arena
la arena del mar,
yo me haré la ola
y te vendré a besar.
Si tu te haces la ola
y me vienes a besar,
yo me haré la liebre,
la liebre de un campo grande.
Si tu te haces la liebre,
la liebre de un campo grande,
yo me haré cazador
y te iré cazando.
Si tu te haces cazador,
y me tienes que ir cazando,
yo me haré la rosa,
rosa del rosal blanco.
Si tu te haces la rosa,
rosa del rosal blanco,
yo me haré la abeja
y te iré picando.
Si tu te haces abeja
y me vas picando
yo me haré la monja
monja del convento santo.
Si tu te haces la monja,
monja del convento santo,
entonces me haré fraile
y te iré a confesar.
Si tu te haces fraile
para irme a confesar,
más vale que nos casemos
y las penas se van a acabar.
|
“Es llangardaix d’Alaior”
|
“La lagartija
de Alaior”
|
lletra original
|
letra original
|
S’animal era de pèl,
tenia es cap de dragó
tot es poble d’Alaior
va sortir per a veurel.
En Pere es suboficial
i en Tofolet Mascaró
varen sortir d'Alaior
per 'na a matar s'animal.
Quan varen ésser as camí nou
passaren consei los dos:
Pere, noltros no som prou
que s'animal és feroç.
Quan s'animal va sortir
amb sa coa enrevoltada,
amb sa primera estopada
els va mig estemortir.
Sa madona sortí as portal
com va veure tanta gent;
diu: Si em matau s'animal
jo vos convit a d'aigo-ardent.
El pare Martí Cardona
s'ho mirava d'un lloc baix
Diu: Això és un llangardaix
jo n'he vist a Barcelona.
Si hi ha algú interessat
que s'animal vulgui veure
posat damunt una teula
a Alahor el tenen sal
|
El animal era de pelo
tenia cabeza de dragón,
todo el pueblo de Alaior
salió afuera para verlo.
Pere el suboficial
y “Tofolet Mascaró”
Saliero de Alaior
para matar al animal.
Cuando estuvieron en el “camí nou”
pasaron consejo los dos
“Pere”, no somos bastante gente,
que el animal es feroz.
Cuando el animal salió,
con la cola recogida
con el primer coletazo
les dejó medio muertos.
La mujer salió al portal
cuando vió tanta gente;
dijo: “ si me matais al animal
os invito a aguardiente”.
El padre “Martí Cardona”
se lo mirava des de abajo
dijo “Esto es una lagartija,
yo he visto en Barcelona”.
Si alguien está interesado
y quiere ver al animal
puesto encima de una teja
en Alaior lo tienen.
|
“Una dona llarga i prima”
|
“Una mujer
larga y delgada”
|
lletra original
|
letra original
|
Una dona llarga i prima
Ara va de bo,
Seca com un bacallà
Ara va debò
Seca com un bacallà
Ara va de bo
Que de bo va.
Se passeja per sa plaça
Ara va de bo,
Caragols qui en vol comprar?
Ara va de bo
Caragols qui en vol comprar?
Ara va de bo
Que de bo va.
A quant els veneu madona?
Ara va de bo,
A sis van es mesurar
Ara va de bo,
A sis van a mesurar
Ara va de bo
que de bo va.
No me’ls podeu dar a quatre?
Ara va de bo
A Quatre no els hi puc dar
Ara va de bo,
A quatre no els hi puc dar,
Ara va de bo
Que de bo va.
Mal no vos caigués es covo
Ara va de bo
I no el poguéssiu xicar,
Ara va de bo
I no el poguessiu xicar,
Ara va de bo
Que de bo va.
En haver girat cantó
Ara va de bo
Es covó li trabucà
Ara va de bo,
Es covó li trabucà
Ara va de bo
Que de bo va.
|
Una mujer larga y delgada
Ahora va de bueno,
seca como un bacalado
Ahora va de bueno
seca como un bacalado
Ahora va de bueno
Que de bueno va.
Se pasea por la plaza
Ahora va de bueno,
Caracoles, ¿Quién quiere comprar?
Ahora va de bueno
Caracoles, ¿Quién quiere comprar?
Ahora va de bueno
Que de bueno va.
¿A cuanto los vendeis, señora?
Ahora va de bueno,
A seis van a medir
Ahora va de bueno,
A seis van a medir
Ahora va de bueno
que de bueno va.
¿No me los daría a cuatro?
Ahora va de bueno,
A cuatro no se los puedo dar
Ahora va de bueno,
A cuatro no se los puedo dar,
Ahora va de bueno
que de bueno va.
No se os cayera el cesto
Ahora va de bueno
Y no lo pudiéseis recoger,
ahora va de bueno,
y no lo pudiéseis recoger,
ahora va de bueno
que de bueno va.
Cuando giró la esquina
Ahora va de bueno,
El cesto se le cayó
Ahora va de bueno,
El cesto se le cayó
ahora va de bueno
que de bueno va
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario