“Joan,
d’on vens?”
|
“Juan, ¿de dónde viene?”
|
lletra original
|
letra original
|
-Joan, d'on véns
d'on véns tan gran
dia?
-si jo t'ho contava
t'alegraries.
Jo en venc del Cel
qui hi ha una
processó d'àngels i arcàngels i Déu nostre Senyor.
En mig de los dos
hi ha un gran banc
qui hi seu Sant
Pere
i també Sant Joan.
La Mare de Déu
qui plora davant.
-De què plorau
Mare, de què plorau tant?
Ses herbes se
sequen
i es blat en el
camp.
Ses criatures se
moren de fam. -Ara ve sa corema
i se confessaran.
Si no se confessen
a l'infern aniran.
|
-Juan, De donde
vienes
de dónde vienes tan
gran día?
-si yo te lo
contara
te alegrarias.
Yo vengo del Cielo
quien hay una
procesión de ángeles y arcángeles y Dios nuestro Señor.
En medio de los dos
hay un gran banco
quien su San Pedro
y también San Juan.
La Virgen
quien llora
delante.
-¿De Qué plorau
Madre,
de que plorau
tanto?
Sus hierbas se
secan
y se trigo en el
campo.
Sus criaturas se
mueren de hambre. -Ahora Viene sano corema
y se confesarán.
Si no se confiesan
al infierno irán.
|
“Tornada a
Menorca”
|
“Vuelta a Menorca”
|
lletra original
|
letra original
|
Jo voldria tornar a
Menorca, sa blanca Menorca
i tornar a sentir
sa cançó de la mar i d’es vent
veure de nou com el
sol tan brillant i tan càlid
damunt ses aigües tranquil·les
es mor dolçament.
Jo voldria tornar a
Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre
els braços sentint com batega es teu cor veure els teus ulls lluminosos
humits d’enyorança ses teves mans delicades i el teu cabell d’or.
Serà una nit, serà
una nit plena de llum d’il•lusió. Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs
d’emoció. I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
Sentiré dins del
cor sa paraula d’es mar i d’es vent.
Jo voldria tornar a
Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre
els braços sentint com batega es teu cor veure els teus ulls lluminosos
humits d’enyorança ses teves mans delicades i el teu cabell d’or.
Serà una nit, serà
una nit plena de llum d’il•lusió. Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs
d’emoció. I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
Sentiré dins del
cor sa paraula d’es mar i d’es vent.
|
Yo quisiera volver
a Menorca, la blanca Menorca y volver a sentir sano canción del mar y de se
viento ver de nuevo como el sol tan brillante y tan cálido encima ses aguas
tranquilas se muere dulcemente.
Yo quisiera volver
a Menorca, mi Menorca,
y tenerte entre los
brazos sintiendo como late se tu corazón ver sus ojos luminosos húmedos de
añoranzases tus manos delicadas y tu cabello de oro.
Será una noche,
será una noche llena de luz de iluminación • alusión. Tú llorarás cuando yo
vendré, tú llorarás de emoción. Y cuando sienta que tú me rayas, que tú me
rayas, muy suavemente, Sentiré dentro del corazón sano palabra de es mar y de
es viento.
Yo quisiera volver
a Menorca, mi Menorca,
y tenerte entre los
brazos sintiendo como late tu corazón ver sus ojos luminosos húmedos de
añoranza tus manos delicadas y tu cabello de oro.
Será una noche,
será una noche llena de luz de iluminación. Tú llorarás cuando yo vendré, tú
llorarás de emoción. Y cuando sienta que tú me hablas, que tú me hablas, muy
suavemente, Sentiré dentro del corazón sano palabra de es mar y de es viento.
|
“Es
llagosts de Ciutadella”
|
“Las langostas de Ciudadela”
|
lletra original
|
letra original
|
Es llagosts quan
són venguts,
són venguts
dematiners,
roben s'ordi an es
bracers
i tot ho fan anar
mogut.
Es llagosts de
Ciutadella
diuen que es mengen
es blat,
i es senyors ja
l'ham posat a vint-i-sis sous sa barcella.
Per forats i
foradins
s'hi enfonyen es
llagosts,
vamos, vamos, 'nem-hi
tots,
que més tost es fan
endins.
Vamos gent de
Ciutadella, v
Vamos a caçar llagosts,
vamos, vamos, 'nem-hi
tots,
que sa cosa
s'atropella.
Vamos gent de
Ciutadella,
vamos a caçar llagosts,
animals que peguen bots
van a cinc sous sa
barcella.
|
Las
langostas cuando han venido,
han
venido dematiners,
roban
teje año se braceros
y
todo lo hacen ir movido.
Las
langostas de Ciutadella
dicen
que se comen se trigo,
y
se señores ya el anzuelo puesto a veintidós seis sueldos sano barchilla.
Para
agujeros y foradins
se
mechinales se langostas,
vamos,
vamos, vayamos en ella todos,
que
más pronto se hacen adentro.
Vamos
gente de Ciutadella, v
Vamos
a cazar langostas,
vamos,
vamos, 'nem en ella todos,
que
su cosa arrolla.
Vamos
gente de Ciutadella,
vamos
a cazar langostas,
animales
que pegan saltos
van
a cinco sueldos sano barchilla.
|
“Sa monja
per força”
|
“La monja a la fuerza”
|
lletra original
|
letra original
|
Mon pare i los meus
germans
m’han llevada
s’alegria
ells no s’han fet
capellans,
i volen que monja
sia.
Mon pare i el
canonge
m’han llevades ses
amors,
mes vesines, adiós!
que me'n vaig a
tancar monja.
Mes germanes sempre
em deien:
“a tu no et convé
es casar”.
Elles amb sos
marits viuen
i a mi em volen
tancar.
Encara n’hi ha
encara
de fadrins en es
carrer,
com tothom s’haurà
fet frare
Llavó monja jo’m
faré.
Es convent s’anirá
a l’orsa
que jo monja no
seré;
mirau, doncs, que
no està bé
fer una monja per
força.
Com jo faré
profecia,
Bé hi volguéssiu
esser
i sigau des meu
parer:
no vulgueu que
monja sia.
|
Mi padre y sus
hermanos
me han quitada la
alegría
ellos no se han
hecho curas,
y quieren que monja
sea.
Mi padre y el canónigo
me han quitadas los
amores,
mas vecinos, adiós!
que me voy a cerrar
monja.
Mis hermanas
siempre me decían:
"A ti no te
conviene se casó".
Ellas con sos
maridos viven
y a mí me quieren
cerrar.
Aunque hay todavía
de solteros en se
calle,
como todo el mundo
se habrá hecho fraile
Labios monja jo'm
haré.
Se convento se irá
a la orza
que yo monja no
seré;
mirad, pues, que no
está bien
hacer una monja a
la fuerza.
Como yo haré
profecía,
Bien quisierais ser
y sed diciembre mi
opinión:
no desee que monja
sea.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario