jueves, 12 de mayo de 2016

Canciones, cançons

Canciones, cançons

“Joan, d’on vens?”
“Juan, ¿de dónde viene?”
lletra original
letra original
-Joan, d'on véns
d'on véns tan gran dia?
-si jo t'ho contava
t'alegraries.
Jo en venc del Cel
qui hi ha una processó d'àngels i arcàngels i Déu nostre Senyor.
En mig de los dos
hi ha un gran banc
qui hi seu Sant Pere
i també Sant Joan.
La Mare de Déu
qui plora davant.
-De què plorau Mare, de què plorau tant?
Ses herbes se sequen
i es blat en el camp.
Ses criatures se moren de fam. -Ara ve sa corema
i se confessaran.
Si no se confessen
a l'infern aniran.
-Juan, De donde vienes
de dónde vienes tan gran día?
-si yo te lo contara
te alegrarias.
Yo vengo del Cielo
quien hay una procesión de ángeles y arcángeles y Dios nuestro Señor.
En medio de los dos
hay un gran banco
quien su San Pedro
y también San Juan.
La Virgen
quien llora delante.
-¿De Qué plorau Madre,
de que plorau tanto?
Sus hierbas se secan
y se trigo en el campo.
Sus criaturas se mueren de hambre. -Ahora Viene sano corema
y se confesarán.
Si no se confiesan
al infierno irán.


“Tornada a Menorca”
“Vuelta a Menorca”
lletra original
letra original
Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca
i tornar a sentir sa cançó de la mar i d’es vent
veure de nou com el sol tan brillant i tan càlid
damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament.

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre els braços sentint com batega es teu cor veure els teus ulls lluminosos humits d’enyorança ses teves mans delicades i el teu cabell d’or.

Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il•lusió. Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció. I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
Sentiré dins del cor sa paraula d’es mar i d’es vent.

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre els braços sentint com batega es teu cor veure els teus ulls lluminosos humits d’enyorança ses teves mans delicades i el teu cabell d’or.

Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il•lusió. Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció. I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
Sentiré dins del cor sa paraula d’es mar i d’es vent.
Yo quisiera volver a Menorca, la blanca Menorca y volver a sentir sano canción del mar y de se viento ver de nuevo como el sol tan brillante y tan cálido encima ses aguas tranquilas se muere dulcemente.

Yo quisiera volver a Menorca, mi Menorca,
y tenerte entre los brazos sintiendo como late se tu corazón ver sus ojos luminosos húmedos de añoranzases tus manos delicadas y tu cabello de oro.

Será una noche, será una noche llena de luz de iluminación • alusión. Tú llorarás cuando yo vendré, tú llorarás de emoción. Y cuando sienta que tú me rayas, que tú me rayas, muy suavemente, Sentiré dentro del corazón sano palabra de es mar y de es viento.

Yo quisiera volver a Menorca, mi Menorca,
y tenerte entre los brazos sintiendo como late tu corazón ver sus ojos luminosos húmedos de añoranza tus manos delicadas y tu cabello de oro.

Será una noche, será una noche llena de luz de iluminación. Tú llorarás cuando yo vendré, tú llorarás de emoción. Y cuando sienta que tú me hablas, que tú me hablas, muy suavemente, Sentiré dentro del corazón sano palabra de es mar y de es viento.



“Es llagosts de Ciutadella”
“Las langostas de Ciudadela”
lletra original
letra original
Es llagosts quan són venguts,
són venguts dematiners,
roben s'ordi an es bracers
i tot ho fan anar mogut.
Es llagosts de Ciutadella
diuen que es mengen es blat,
i es senyors ja l'ham posat a vint-i-sis sous sa barcella.
Per forats i foradins
s'hi enfonyen es llagosts,
vamos, vamos, 'nem-hi tots,
que més tost es fan endins.
Vamos gent de Ciutadella, v
Vamos a caçar llagosts,
vamos, vamos, 'nem-hi tots,
que sa cosa s'atropella.
Vamos gent de Ciutadella,
vamos a caçar llagosts,
animals que peguen bots
van a cinc sous sa barcella.
Las langostas  cuando han venido,
han venido dematiners,
roban teje año se braceros
y todo lo hacen ir movido.
Las langostas de Ciutadella
dicen que se comen se trigo,
y se señores ya el anzuelo puesto a veintidós seis sueldos sano barchilla.
Para agujeros y foradins
se mechinales se langostas,
vamos, vamos, vayamos en ella todos,
que más pronto se hacen adentro.
Vamos gente de Ciutadella, v
Vamos a cazar langostas,
vamos, vamos, 'nem en ella todos,
que su cosa arrolla.
Vamos gente de Ciutadella,
vamos a cazar langostas,
animales que pegan saltos
van a cinco sueldos sano barchilla.



“Sa monja per força”
“La monja a la fuerza”
lletra original
letra original
Mon pare i los meus germans
m’han llevada s’alegria
ells no s’han fet capellans,
i volen que monja sia.
Mon pare i el canonge
m’han llevades ses amors,
mes vesines, adiós!
que me'n vaig a tancar monja.
Mes germanes sempre em deien:
“a tu no et convé es casar”.
Elles amb sos marits viuen
i a mi em volen tancar.
Encara n’hi ha encara
de fadrins en es carrer,
com tothom s’haurà fet frare
Llavó monja jo’m faré.
Es convent s’anirá a l’orsa
que jo monja no seré;
mirau, doncs, que no està bé
fer una monja per força.
Com jo faré profecia,
Bé hi volguéssiu esser
i sigau des meu parer:
no vulgueu que monja sia.
Mi padre y sus hermanos
me han quitada la alegría
ellos no se han hecho curas,
y quieren que monja sea.
Mi padre y el canónigo
me han quitadas los amores,
mas vecinos, adiós!
que me voy a cerrar monja.
Mis hermanas siempre me decían:
"A ti no te conviene se casó".
Ellas con sos maridos viven
y a mí me quieren cerrar.
Aunque hay todavía
de solteros en se calle,
como todo el mundo se habrá hecho fraile
Labios monja jo'm haré.
Se convento se irá a la orza
que yo monja no seré;
mirad, pues, que no está bien
hacer una monja a la fuerza.
Como yo haré profecía,
Bien quisierais ser
y sed diciembre mi opinión:
no desee que monja sea.

No hay comentarios:

Publicar un comentario