Sa naveta des Tudons i es pou de sa barrina
Pretenien una jove dos enamorats cabalencs, tan
cabalencs que ella no sabia quin havia de prendre, perquè no sabia quin havia
d’engigar. I ells, per llevar-li es mal de cap, van convenir amb unes messions
dignes de ferms aimadors i d’al·lota tan garrida: un d’ells faria una nau de
pedra, de peces cairades i ajustades, a sa plana des Tudons; s’altre, a so
devora, faria amb una barrina un pou fins a trobar aigo; es qui primer
enllestís sa tasca, se casaria amb s’al.lota.
Fer una nau de pedra, com sa des Tudons, és
veritable obra de gegants; i fer un pou amb una barrina, d’un vògit de
flocadura com es buit d’un pou de torn, i fer-lo per aquells rodols des terme
de Ciutadella, a on sa penya és tan ferma i s’aigo està tan fonda, vol delit i
braons.
Els dos aimadors contraris, com a bons amics, no
obstant d’estar enquimerats amb sa tasca, cada vespre passaven sa vetlada en es
costat de s’al.lota.
I endavant anaven ses obres: un aferrat a sa
barrina, a tai de foradar el món; s’altre arrancant i traginant a coll penyes
que, després de ben llavorades, les posava a lloc, fent de mestre d’aixa,
paredant s’estranya nau carena per amunt.
Cada viatge que feia es de sa Nau, tot passant,
preguntava a son rival des Pou com anava l’obra. I quan, duent sa darrera
pedra, no veient a son rival abraonat a sa barrina, guaità dins es fondal, i
féu s’acostumada pregunta; es des Pou, des de baix, li va respondre que acabava
de trobar s’aigo.
Una flamarada de sauvatge gelosia enlluernà an
es de sa Nau, i, furiós, va rebatre dins es pou sa penya amb què venia
carregat.
I aquella vetlada, a festetjar a ca s’al·lota,
no hi comparagué més que es jove de sa Nau.
Però tot s’afina en aquest món: es jove que
faltà an es festeig fou trobat, lo endemà mort dins es pou, esclafat per una
roca cairada. An es jove de sa Nau no el veren mai més. Sa Nau romangué sense
acabar: li falta una pedra.
Es pou avui és encara conegut per Es Pou de Sa
Barrina o d’ets enimorats, i mostra dins s’ample canó faixes en espiral, menjades
a sa penya, com que siguin buidades per una gubia o per una barrina de gegants.
Està a sa mitgera de Ses Arenes, Son Quart i Ses Angoixes.
La
naveta de los Tudons y el pozo de la barrena
Esta leyenda cuenta la historia
de dos hombres muy parecidos (por lo que a cualidades, habilidades y nivel
social se refiere) que se enamoraron de la misma mujer. Ella se
encontraba muy confundida al no saber con cuál quedarse y casarse.
Cada uno de los hombres quería
demostrar a la mujer que era mejor que el otro, y para sacar de dudas a la
mujer a la que amaban decidieron hacer una apuesta. Uno se comprometió a
construir una gran nave de piedra (“naveta”) en la zona de “Sa plana des
Tudons” de Ciudadela, y el otro a excavar un pozo, justo al lado de la nave, hasta
encontrar agua. Quien acabase primero su trabajo iba a ganarse la mano de la
mujer.
A medida que los días pasaban los
trabajos de ambos hombres iban avanzando. Cada día se preguntaban mutuamente
cuanto les faltaba. Se llevaban muy bien entre sí a pesar de ser rivales.
Cuando al hombre que construía la nave le faltaba la última piedra por
colocar se fue al pozo a preguntarle a su compañero cuánto le faltaba, y éste
le respondió que acababa de encontrar agua. El constructor de la nave tuvo un
ataque de celos y arrojó la piedra dentro del pozo para matar a su rival.
No hay comentarios:
Publicar un comentario