miércoles, 11 de mayo de 2016

Rondada: Sa nuvia d'Algendar

Sa nuvia d’Algendar

Algendar festejava ses noces de s'Hereu. Algendar, sempre tant rumbós, aquell dia féu anar s'olla gran dins sa petita: no sols per es bon nom d'Algendar i de s'Hereu, sinó perquè sa nuvia era sa jove més bonica de Menorca.

Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella mendicant que tenia fama de bruixa i d'anar sempre despentinada, amb sa coa feta un ribó i fent sa garrossa de sa filosa, i rodà sa taula d'es convit cantant:

Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.

Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi. -Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n'anava cantant.

Damunt els motius de beure, que a noces mai curtegen, s'hi ajuntà es pas de sa bruixa, els convidats bebien, i com més bebien més bulla... i més set.

Ja la major part d'ells estaven més per jeure que per beure, quan, de cop i volta, sa trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que, obedients al jove patró, s'endugueren sa nuvia, sense mostrar ella que li sabés greu. La portaren a sa nau, a on l'endemà, menjà sardines...
I trobant-se prop de la costa de Berberia, enmig d'un temporal, feren naufragis i es perderen tots. Tots, i sa nuvia també.
Perquè, salvada per un pescador moro, començà el seu captiveri, deu voltes pitjor que una bona mort. Passaren anys i anys, i un dia sa nuvia tingué art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava féu naufragi volent-se refugiar a Cala Galdana.

Sa nuvia es salvà, i fent-se terra endins, arribà a un casal de pagès demanant socors. I va sebre que aquell casal era Algendar. Se li trebucà es seny, i d'aleshores en avant no féu més que anar de lloc en lloc, despellisada i en ribonot, com una bruixa, fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina.


La novia de Algendar

Esta leyenda cuenta que hace muchos años, cuando se estaba celebrando la boda del heredero del prestigioso predio de “Algendar” (perteneciente a una reconocida familia Noble) cuando durante el banquete llegó una señora con aspecto descuidado que se puso a dar vueltas a las mesas del convite cantando una canción.

Los invitados a la boda siguieron bebiendo y festejando, aplaudían los cánticos sin darse cuenta del mensaje que esa señora (que era una bruja vidente) les quería dar a partir de esa canción.

Les estaba anunciando que la novia sería “secuestrada” al día siguiente por unos moros, que se la llevarían mar adentro sin que ella se resistiera, y así sucedió.
El barco naufragó al cabo de unos días por un gran temporal. Un pescador moro recogió a la novia, y la llevó de nuevo a una civilización extranjera. Fueron unos años muy duros; la novia, harta, diseñó una estrategia y consiguió escaparse.

Llegó en barco hasta “Cala Galdana”; cuando por fin tocó tierra, la novia, sin saber dónde se encontraba, caminó y caminó hasta que encontró unas casas. Entró preguntando dónde se encontraba y le dijeron que aquello era “Algendar”. Ella no se podía creer que hubiese vuelto al sitio de donde había huido por voluntad propia, pues no había sido secuestrada, sino que simplemente no se quería casar con ese hombre porque amaba a otro (un moro que se encontraba en el barco que la vino a buscar).

Aquella mujer se volvió loca y se marchó de allí caminando y cantando la canción que la bruja había cantado esa noche.

Como he comentado, hay una canción basada en esta leyenda, que corresponde a la que canta la bruja;  el enlace a la canción es el siguiente:



1 comentario:

  1. Hola, bon dia!
    Estic fent una traducció de la llegenda de la Núvia d'Algendar al castellà i necessitaria conèixer un parell de mots: "ribonot/ribó".
    Us sap greu donar-me una definició, si us plau? No en trobo en cap diccionari en-línia...
    La meva adreça és marti.lluis1@gmail.com
    Moltes gràcies!
    Lluís

    ResponderEliminar