Sa nuvia d’Algendar
Algendar festejava ses noces de s'Hereu. Algendar, sempre tant rumbós,
aquell dia féu anar s'olla gran dins sa petita: no sols per es bon nom
d'Algendar i de s'Hereu, sinó perquè sa nuvia era sa jove més bonica de
Menorca.
Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella
mendicant que tenia fama de bruixa i d'anar sempre despentinada, amb sa coa
feta un ribó i fent sa garrossa de sa filosa, i rodà sa taula d'es convit
cantant:
Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi. -Beveu voltros,
beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n'anava cantant.
Damunt els motius de beure, que a noces mai curtegen, s'hi ajuntà es
pas de sa bruixa, els convidats bebien, i com més bebien més bulla... i més
set.
Ja la major part d'ells estaven més per jeure que per beure, quan, de
cop i volta, sa trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que,
obedients al jove patró, s'endugueren sa nuvia, sense mostrar ella que li sabés
greu. La portaren a sa nau, a on l'endemà, menjà sardines...
I trobant-se prop de la costa de Berberia, enmig d'un temporal, feren
naufragis i es perderen tots. Tots, i sa nuvia també.
Perquè, salvada per un pescador moro, començà el seu captiveri, deu
voltes pitjor que una bona mort. Passaren anys i anys, i un dia sa nuvia tingué
art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava féu
naufragi volent-se refugiar a Cala Galdana.
Sa nuvia es salvà, i
fent-se terra endins, arribà a un casal de pagès demanant socors. I va sebre
que aquell casal era Algendar. Se li trebucà es seny, i d'aleshores en avant no
féu més que anar de lloc en lloc, despellisada i en ribonot, com una bruixa,
fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina.
La novia de Algendar
Esta leyenda cuenta que hace
muchos años, cuando se estaba celebrando la boda del heredero del prestigioso
predio de “Algendar” (perteneciente a una reconocida familia Noble) cuando durante
el banquete llegó una señora con aspecto descuidado que se puso a dar vueltas a
las mesas del convite cantando una canción.
Los invitados a la boda siguieron
bebiendo y festejando, aplaudían los cánticos sin darse cuenta del mensaje que
esa señora (que era una bruja vidente) les quería dar a partir de esa canción.
Les estaba anunciando que la
novia sería “secuestrada” al día siguiente por unos moros, que se la llevarían
mar adentro sin que ella se resistiera, y así sucedió.
El barco naufragó al cabo de unos
días por un gran temporal. Un pescador moro recogió a la novia, y la llevó de
nuevo a una civilización extranjera. Fueron unos años muy duros; la novia,
harta, diseñó una estrategia y consiguió escaparse.
Llegó en barco hasta “Cala
Galdana”; cuando por fin tocó tierra, la novia, sin saber dónde se encontraba,
caminó y caminó hasta que encontró unas casas. Entró preguntando dónde se
encontraba y le dijeron que aquello era “Algendar”. Ella no se podía creer que
hubiese vuelto al sitio de donde había huido por voluntad propia, pues no había
sido secuestrada, sino que simplemente no se quería casar con ese hombre porque
amaba a otro (un moro que se encontraba en el barco que la vino a buscar).
Aquella mujer se volvió loca y se
marchó de allí caminando y cantando la canción que la bruja había cantado esa
noche.
Como he comentado, hay una
canción basada en esta leyenda, que corresponde a la que canta la bruja;
el enlace a la canción es el siguiente:
Hola, bon dia!
ResponderEliminarEstic fent una traducció de la llegenda de la Núvia d'Algendar al castellà i necessitaria conèixer un parell de mots: "ribonot/ribó".
Us sap greu donar-me una definició, si us plau? No en trobo en cap diccionari en-línia...
La meva adreça és marti.lluis1@gmail.com
Moltes gràcies!
Lluís