jueves, 12 de mayo de 2016

Rondada: La cabreta

Sa cabreta

Vol dir que açò era una dona que tenia tres filles. També tenia un hort a on hi havia verdura de tota casta. Un dia, quan sa mare se va resoldre de fer es dinar, se va trobar sense gens de julivert. Va cridar sa filla major i li va dir:

-      Mira, vés-te’n a s’hort a dur-me un poc de julivert; i frissa, que l’he de mester tot d’una.   

Ella se’n va deng-deng cap a s’hort; i quan arriba, veu una cabra que, espipellada va, espipellada ve, se menjava es julivert. Quan ella ho veu, li diu:

-      Cabreta, què fas aquí?

I ella contesta:

-       Me menj es julivert.
-       I per què te’l menges?

 I ella, amb una veu molt fonda que feia por, va contestar: 

Perquè som sa cabra encabridada,
amb sa pell reveixinada,
amb es peus, aguts, aguts;
tots quants ne són vinguts,
a tots me’ls he beguts.
I ara te beuré a tu. Nyam!

 I se la va passar amb un glop, tota sencera.
Sa mare, qui frissava prou, perquè el necessitava prest, an es julivert, quan va veure que sa filla major s’estorbava tant a tornar, cridà sa filla segona i li va dir:

-      Ja pots córrer cap a s’hort deveres, a veure com és que sa teva germana està tant estona a dur-me es julivert. 

Ella se n’hi va, i per aumon va afinar sa germana, però sí sa cabra qui escapçava es julivert amb ses dentetes, i just que la veu ja diu:

-          Cabreta, què fas aquí?
-          Me menj es julivert - respon ella.
-          I per què te’l menges?  

Perquè som sa cabra encabridada,
amb sa pell reveixinada,
amb es peus, aguts, aguts;
tots quants ne són vinguts,
a tots me’ls he beguts.
I ara te beuré a tu. Nyam!

 I també, d’un glop, se la va enviar.

 Quan sa mare va veure que cap de ses dues compareixia, se va pensar que s’havien entretingudes o embadocades per no res, i va cridar sa petita perquè anés a corrents a cercar-les, i que li duguessin prest es julivert.

Ell què  me’n direu? Sa petita hi va anar i li va passar lo mateix. Just que arriba, fa sa mateixa pregunta a sa cabreta, i aquesta bada sa boca, pega sota i d’un glop se la va passar dins sa butza.

Sa mare no sabia què pensar quan va veure que totes s’estorbaven tant a tornar; per fi va cridar sa  moixeta i li va dir:

-    Moixeta, ja pots córrer a veure si trobes ses meves filles que som enviades a s’hort a cercar julivert; no venguis que no tornin totes.

 I sa moixeta, mèu-mèu, ja és partida cap a s’hort a veure si els trobaria; però així que arriba, lo primer que va veure va esser sa cabra, i també li diu:

-     Cabreta, què fas aquí?

 I ella contesta:

-       Me menj es julivert.
-       I per què te’l menges?     

Perquè som sa cabra encabridada,
amb sa pell reveixinada,
amb es peus, aguts, aguts;
tots quants ne són vinguts,
a tots me’ls he beguts.
I ara te beuré a tu. Nyam!


Pega sota i també se la va beure sencera; però quan ella fou dins sa panxa de sa cabra, se posa a rascar amb ses ungles amb tota sa força; i sa cabreta, bons bels, i ella venga rascar fins que li va foradar sa pell, i ella i ses tres germanes juntes van sortir i deveres se’n van anar ben alegres cap a ca seva. 


La cabrita

Quiere decir que esto era una mujer que tenía tres hijas. También tenía un huerto donde había verdura de todo tipo.  Un día, cuando la madre se resolvió a hacer la comida, se encontró sin nada de perejil. Llamó a su hija mayor y le dijo:

-     Mira, vete al huerto a llevarme un poco de perejil; y ve deprisa, que lo necesito ahora.
Ella se va deng-deng hacia el huerto; y cuando llega, ve una cabra que, bocado va, bocado viene, se comía el perejil. Cuando ella lo ve, le dice:

-     Cabrita, ¿qué haces aquí?

Y ella contesta:

-           Me como el perejil.
-          Y, ¿por qué te lo comes?

Y ella, con una voz muy honda que daba miedo, contestó:

Porque soy la  cabra encabritada,
con la piel respingosa,
con los pies, agudos, agudos;
todos cuántos son venidos,
a todos me los he bebido.
Y ahora te beberé a tú. Ñam!

Y se la pasó de un trago, toda entera.

La madre, quién tenía bastante prisa, porque necesitaba pronto el perejil, cuando vio que su hija mayor tardaba tanto en volver, llamó a su hija segunda y le dijo:

-          Ya puedes correr hacia el huerto rápido, a ver cómo es que tu hermana está tanto rato para llevarme se perejil.

Ella se va, y por ningún lugar vio a su hermana, pero sí a una cabra quien descabezaba el perejil con los dientes, y justo que la voz ya dice:

-          Cabrita, ¿qué haces aquí?

Y ella contesta:

-           Me como el perejil.
-          Y, ¿por qué te lo comes?

Y ella, con una voz muy honda que daba miedo, contestó:

Porque soy la  cabra encabritada,
con la piel respingosa,
con los pies, agudos, agudos;
todos cuántos son venidos,
a todos me los he bebido.
Y ahora te beberé a tú. Ñam!
Y también, de un trago, se la tragó.

Cuando su madre vio que ninguno de las dos comparecía, se pensó que se habían entretenido o estaban empanadas por nada, y llamó a su pequeña para que fuera rápido a buscarlas, y que le llevaran pronto el perejil.

¿Él que me diréis? Su pequeña fue y le pasó lo mismo. Justo que llega, hace la misma pregunta a la cabrita, y esta abre su boca, la coge y de un trago se la traga dentro del buche.

La madre no sabía qué pensar cuando vio que todas tardaban tanto en volver; por fin llamó a la gatita y le dijo:

-          Gatita, ya puedes correr a ver si encuentras a mis hijas que he enviado al huerto a buscar perejil; no vengas hasta que no vuelvan todas.

Y la gatita,  miau-miau, ya se va hacia el huerto a ver si las encuentra; pero así que llega, lo primero que vio fue a la cabra, y también le dice:

-          Cabrita, ¿qué haces aquí?

Y ella contesta:

-           Me como el perejil.
-          Y, ¿por qué te lo comes?

Y ella, con una voz muy honda que daba miedo, contestó:

Porque soy la  cabra encabritada,
con la piel respingosa,
con los pies, agudos, agudos;
todos cuántos son venidos,
a todos me los he bebido.
Y ahora te beberé a tú. Ñam!

Pega bocado y también se la bebió entera; pero cuando ella estuvo dentro de la barriga de la cabra, se puso a rascar con las uñas con toda su fuerza; y la cabrita, buenos belios, y ella venga rascar hasta que le agujereó la piel, y ella y las tres hermanas juntas salieron y rápido se fueron muy alegres hacia su casa.



No hay comentarios:

Publicar un comentario