Ciutat
de parella
Conten que devers Sant Joan, en ple estiu, cap a
Ponent, davant Ciutadella, se veu qualque vegada, dins la mar, com sortida de
ses ones, una ciutat, amb ses murades, cases, palaus, esglésies… tota d’un
mateix color blavós, boirós…; li diuen sa Ciutat de Parella.
A Mallorca, de la costa de Capdepera també l’han
vista, davant de Cala Agüia o Cala Ratjada, i la nomenen sa Ciutat de Paradella;
i els pescadors de sa banda d’Artà, que també l’han vista, li diuen sa ciutat
de Troia.
Persones coneixem, plenes de vida, incapaces de
dir una cosa per s’altra, que asseguren haver-la vista. No podem dubtar
d’aquesta visió, que deu esser un de tants exemples d’espegisme (miratge)
Moltes vegades ho haureu sentit contar: sa
ciutat de Parella és una ciutat encantada davall ses aigos de la mar, restant
d’ella es nom (que encara duu es sòl que ocupava, i forma ses possessions dites
Parella i Parelleta de Ciutadella), i es soterranis de ses cases, ses immenses
Coves de Parella (en ço de Parelleta). És a dir que es poder de s’encantament
sols s’estengué a lo edificat damunt terra.
Es motiu de castigar-la amb s’encantament fou sa
gelosia que contra Parella abrasava a una altra ciutat; no diuen quina.
Però admirem sa justícia de les centúries: sa
humil Parella, perseguida, si bé encantada, conserva son nom i sa virtut de
sortir qualque vegada damunt s’aigua de la mar; a sa poderosa rival, la mar de
ses edats se l’ha engolida, nom i tot.
I ademés, a Parella, li queda s’esperança
d’esser desencantada.
Quan?… Es dia de Sant Joan que a la vora de la
mar se trobaran set Joans i set Joanes, sense sebre res un de s’altre.
Conten que una volta a un lloc a Ciutadella van
enviar s’al·lot a cas ferrer per acerar ses reies. Quan tornà, l’amo i els
missatges repararen que ets acerons eren de plata.
A l’endemà li tornaren enviar a fer acerar
altres reies, i que fés aferrar es matxo: aquesta vegada acerons i ferradures
foren de plata.
— Aquí hi ha misteri! —es van dir.
I per aclarir-ho enviaren per tercera vegada a
cas ferrer an es bergantell i, d’amagat, li van pigar darrera. En lloc de
prendre cap a Ciutadella, prengué cap a la mar s’al.lot, i quan la descobrí,
s’aturà… féu veure que no era allò que cercava, i tornà arrere.
I digué a l’amo i missatges, que trobà
amagant-se d’ell:
— Sa primera vegada que vaig anar a acerar me
semblava que sa somereta m’havia fet barrejar, que allò no era es camí, però
com manco ho esperava vaig arribar a Ciutat: hi entr, top amb es ferrer i em
despatxà amb un sant-i-amèn. Sa segona vegada hi vaig pigar cap dret, igual que
avui, emperò quan he arribat on devia trobar sa Ciutat, no he vist més que camp
ras… i la mar viva.
L’amo i els missatges digueren:
-Això era sa ciutat de Parella, i avui l’hauries
desencantada, si noltros no t’haguéssim seguit. Serem pobres tota sa vida!…
Ciudad de parella
Esta leyenda cuenta la historia de una misteriosa y
encantada ciudad que se ve desde Ciudadela (y también desde el levante de
Mallorca) sólo cuando se acerca Sant Joan (entre el 23 y el 25 de Junio).
Esta ciudad, llamada “Parella” emerge de dentro del
mar, y se aprecian a lo lejos y de manera borrosa altas murallas, palacios e
iglesias de colores azulados.
Esta ciudad está “castigada”, pero cuenta la
leyenda que hay una solución para quitarle la maldición: Si el día de San Juan
se reúnen, al lado del mar, siete hombres o niños llamados “Juan” y siete niñas
o mujeres llamadas “Juana” sin conocerse de nada y sin haber pactado
previamente éste encuentro.
Enlace a la canción de Ciutat de parella:
No hay comentarios:
Publicar un comentario